Casualment la nit abans, vam conèixer en Paulin, un camerunès d’un poble del costat de Kribi, amb la seva dona catalana i el petit, que viuen a Gràcia i han vingut de vacances. Tots vam estar molt contents i vam  compartir taula i beguda. Com passa habitualment, hem descobert que el món és petit i que és parent de l’Inongo, amic d’Agermanament des de fa anys. En Paulin ens ha facilitat l’organització del dia d’avui i amb un amic seu hem remuntat el riu Lobe en piragua, hem fet un passeig per les cascades que hi ha a la seva desembocadura al mar i després hem pogut menjar les típiques crevettes, una mena de gambes que es crien al llarg del riu.

A la tarda hem anat a visitar l’edifici en construcció on hi ha el projecte de fer “la casa de la cultura i el saber” una biblioteca/casa de cultura, cofinançat per Agermanament.  Ens ha acompanyat una familiar de l’Inongo. Hem vist com les obres han progressat respecte l’any anterior i també hem gaudit de l’esplèndida platja que hi ha al costat. Hem acabat la visita anant a saludar la seva mare, una entranyable dona nonagenària que fins i tot ens ha cantat una cançó.

L’Angel, el nostre company de Madrid, ha marxat avui.  Ell s’havia incorporat uns dies abans al viatge per fer gestions amb la delegació de la Unió Europea a Yaoundé amb la perspectiva de poder participar en els projectes que duen a terme a Camerun.  Van ser molt receptius a tot el que els va explicar i el balanç de la reunió ha estat molt positiu.  L’Angel també es va reunir amb la organització “Zerca y lejos” per fer intercanvis i que col·laborin en possibles projectes sanitaris nostres, ja que és la seva especialitat i que Agermanament els orienti en temes agrícoles.

La resta del grup hem arribat a Kribi, un poble costaner de pescadors on s’hi comença a desenvolupar el turisme.

Avui una part del grup s’ha dedicat a l’assemblea general de Bot-Makak on hi ha hagut una assistència molt important. Com a les altres dues s’han valorat els resultats obtinguts al camp de treball i també s’ha decidit renovar els càrrecs de delegat de la unió i de la seva junta, per la ta qual cosa, han convocat una assemblea extraordinària el dia 18 d’agost.

A Bot-Makak, també s’ha fet el lliurament al president de l’AMPA de l’escola Saint Thomas d’una samarreta per a cada alumne, estampada amb dibuixos dels nens de les dues escoles. Aquestes samarretes són donatiu de l’AMPA de l’escola Pau Vila d’Esparraguerra.  Els nens d’aquesta escola ja van poder tenir la seva samarreta  a la festa de final de curs.

L’altra part del grup hem visitat l’escola de sords IMSHA a Eseka, projecte coordinat per la Natàlia Lagunas i que ja funciona des de fa molt temps. Malgrat que hi ha molt pocs alumnes a l’escola perquè la gran majoria dels nens estan  de vacances,  ha estat una visita impactant.  Els nens  ens han  lliurat tot el seu afecte i energia i hem fet la visita a les instal·lacions on hem pogut veure la nova cuina, els dormitoris, les aules i el taller de costura. En aquest taller aprenen a cosir els alumnes més grans per així poder tenir una sortida laboral quan marxin de l’escola. Hem recollit  dues  comandes fetes des de Barcelona: unes bates d’escola i un assortit de roba de casa per a poder vendre a les fires d’entitats en les que sovint participa Agermanament, la propera a Matadepera a finals d’agost.

Al vespre ens hem retrobat després d’aquest intens dia de feina i hem gaudit d’uns fideus amb verduretes i unes braves preparades pel cuiner del nostre grup.

Aquest matí hi ha hagut l’assemblea de les GICS de Boumndjack. S’ha tornat a fer molt èmfasi en el retorn del deute que els planteurs han de reemborsar. El 60% d’aquest retorn va destinat a refinançar les necessitats de la pròpia GIC (Grup d’Interès Comunitari) i el 40% restant el gestiona ASAFRO per continuar desenvolupant projectes a altres zones. A partir del l’informe fet per la Carme Altayó, de l’empresa Tecum, dins el programa finançat per la Generalitat de Catalunya, s’ha fet especial incidència en potenciar la formació a tots els nivells: des dels propis planteurs fins als caps de cada unió.

Prèviament a l’assemblea, hi ha hagut una reunió amb la GIC de dones, que és molt activa. Cap a quarts de dues, hem fet un dinar amb els plats tradicionals de la zona, ben coneguts per nosaltres a hores d’ara. Amb l’estómac ple i al so del tam-tam hem tornat cap a Boumnyebel, on passarem les dues properes nits i ens hem retrobat tot el grup.

AVUI, DIMECRES 3 D'AGOST A LES 17 HORES ENS FARAN UNA ENTREVISTA PER UN PROGRAMA DE RAC 1.
No us ho perdeu!


Per escoltar-la en diferit:
1- Entreu a la web: http://rac1.org/a-la-carta/
2- Localitzeu els programes del dia 3 d'agost:

3- Busqueu el minut 27:09

Avui ha estat l’últim dia que hem visitat plantacions i, al llarg del matí, ha estat plovent i hem acabat xops. Malgrat tot, hem fet molta feina i hem pogut veure gairebé totes les plantacions que teníem previstes.

A la tarda, com de costum a tots els pobles on hem estat, hi ha hagut un partit de futbol on, per fi, l’equip on hi havia els bakana, altrament coneguts com a “blancs”, ha aconseguit la victòria. Després de la suada, tots junts hem baixat a la riera que passa prop del poble per refrescar-nos.

La nit ha tornat a ser intensa, amb música de tam-tam i danses durant hores. La cuina tampoc ha parat preparant el menjar per l’assemblea de demà.

Ens hem tornat a separar en dos grups. Un grup reduït s’ha traslladat a la casa de Boumnyebel per poder treballar amb connexió a Internet i fer l’estadística a partir de les enquestes realitzades als planteurs. L’altre grup ha anat cap a Boumndjack per continuar la feina a les plantacions.

Boumndjack és un dels pobles on es va iniciar el projecte de les palmeres. És a dir, hi ha palmeres plantades l’any 2000 i que actualment ja són grans i estan en plena producció. Ha estat molt satisfactori veure com, gràcies a aquestes plantacions, les condicions de vida dels planteurs han millorat. Com ha explicat el director d’operacions d’ASAFRO, el cultiu de les palmeres, a diferència del cacau, permet als pagesos disposar d’una font d’ingressos constant durant tots els mesos de l’any.

L’estada a Boumndjack ha estat diferent: els planteurs ens han acollit a casa seva per a poder-hi passar les dues nits previstes. D’aquesta manera, hem pogut conviure amb ells i experimentar de primera mà el dia a dia de la vida al camp. En aquest poble no hi arriba l’electricitat i, com que es fa fosc molt d’hora, la gent utilitza làmpades de petroli. Més tard, a la casa del chef traditionel, han engegat un grup electrògen. Després de sopar, i mentre hi havia electricitat, ha sonat música disco i hem gaudit de les coreografies dels nens de la casa, però quan s’ha acabat el combustible, la festa ha continuat al so del tam-tam (i també a toc de xiulet) amb balls tradicionals als quals hem participat.

Avui ha estat un dia diferent. Hem estat per casa (la nostra casa aquests dies), fem torns per l’ordinador per passar enquestes, fotos, escriure... i el més difícil: intentar la connexió a Internet. A la tarda, els nois han anat pel poble amb un GPS per apuntar les coordenades dels diferents punts d’interès: els projectes d’Agermanament (pous, foyer, maternal...), l’institut, l’hospital, l’ajuntament, etc.

Matí de feina al sector de Ntouleng. Una de les parelles ha fet la visita més curiosa del dia: han visitat la plantació i la casa d’un xef tradicionel. Es tracta d’autèntics reis d’antigues tribus, als quals la gent s’hi adreça dient-los sa majesté. En acabar la jornada ens ha rebut a tots a la sala de casa seva, presidida pel tron amb els bastons de comandament i collarets. Per acabar-ho d’arrodonir ha aparegut vestit de militar i s’ha assegut al tron. És polígam, té set dones i molts fills.

Avui hem acabat fent l’aperitiu i dinant dues vegades perquè al poble de Mbonga els planteurs ens han preparat peix, porc espí, nyam, macabó i plàtan fregit i, en arribar al foyer, també teníem el dinar a taula.

A la tarda hem anat a visitar un dels tres darrers pous que ha fet Agermanament i que ha entrat en funcionament fa unes hores. Estava ple de nens anant a buscar aigua i de seguida s’hi ha presentat gent de la barriada. Hem fet les fotos pertinents i hem anat a casa d’un d’ells on hem estat xerrant i prenent vi de palma.

Quedem per esmorzar a les 7 i aquí ho tenim fàcil perquè a un quart de set sentim les campanes de l’església que avisen per a la missa que hi ha a dos quarts. Matí de plantacions on hem prosseguit la feina de les palmeres cap al sector de Maloung.

A la tarda hem quedat amb en Michel, un dels artesans que treballa al taller del “foyer” on s’hi duu a terme el projecte “A mà - I woo”, que principalment consisteix en la formació i intercanvi amb els professors de les escoles per a potenciar l’ensenyament de les arts plàstiques. Entre les instal•lacions hi ha una àmplia sala de pintura ben moblada, que aquests dies utilitzem de menjador, el forn per coure les peces de ceràmica i el taller/sala del paper. En Michel ens ha fet una demostració de tot el procés d’elaboració del paper que comença amb el reciclatge del paper de l’escola, que amb aigua i cola el transforma en pasta de paper amb la qual es fan fulls després d’un procés que inclou el premsat. Ens ha mostrat molta il•lusió i interès per aquesta feina i d’altres que té oportunitat de fer al taller.

Després, un partit de futbol en tota regla amb l’equip oficial de Bot-Makak que ha despertat molta expectació. S’hi ha fet lliurament de dues equipacions cedides per l’empresa SEAT on hi treballa un dels nois. Un dels punts àlgids ha estat quan s’ha aturat el partit perquè ha fet aparició al camp una serp verinosa de mida considerable que han caçat i matat. El partit ha estat molt bé, amb cinc gols!

Avui hem tingut un dia força mogut. Com que estem en estació de pluges, ahir va ploure durant tot el dia i els camins estan molt enfangats. Com cada dia, hem sortit a fer la feina però avui amb dos cotxes diferents perquè les plantacions es trobaven allunyades. Tots dos cotxes han tingut dificultats per passar pel fangueig, conegut aquí com a bourbier, i molts grups han hagut d’acabar el trajecte a peu. N’hi ha que han hagut de canviar de ruta per arribar al seu destí i no han tornat fins les 7 de la tarda, quan la resta ja feia hores que havia dinat.

A la tarda, hem continuat treballant fent el buidat de les enquestes i ja comencem a tenir resultats, que podran ser comentats a l’assemblea general.

Reprenem la feina de visita de plantacions al sector Bot-Makak seguint la mateixa organització en sis parelles. Avui el territori és més pla i accessible, però ha estat plovisquejant tot el dia i hem quedat ben mullats.

Un dels grups ha pogut visitar un dels tres pous nous que ha fet Agermanament amb la bomba acabada de posar i a punt de ser estrenat.

Per dinar hem tingut serp que ens ha cuinat la Cristine i ens ha explicat que menjar-la augmenta la fertilitat. Hi ha qui ha dit que és com menjar pollastre amb espines.

A la tarda hi ha hagut la reunió amb el president de l’associació de mares i pares de l’escola Saint Thomas d’Aquin que està agermanada amb l’escola Pau Vila d’Esparraguera. Hi haurà una propera trobada diumenge.

A la nit hem baixat al poble, on des de fa dies hi ha unes festes dels caps tradicionals o mbogbog de la zona, amb danses i música que ens ha sorprès a tots. Ens han tret a ballar i hem hagut de fer el pertinent donatiu, com és tradició aquí, posant un bitllet al cap del ballarí.

Ens reagrupem al Carrefour de Boumnyebel per anar fins a Ngovayang on hem quedat de visitar al hermano Pablo, amic d’Agermanament, per portar-li algunes coses i veure les instal·lacions de l’hospital i l’internat-escola per a les nenes pigmees que hi ha. Ens sorprèn el bon estat del camí (i ens diuen que està tan ben arreglat fins a Bipindi, camí de Kribi). L’hermano Pablo, que porta ja molts anys a l’Àfrica, és tot un personatge que ens rep amb la seva amabilitat de sempre i ens explica històries de les terribles experiències que va viure al Congo amb els conflictes i les massacres entre hutus i tutsis.

L’edifici és de fa 100 anys. El manteniment de les instal·lacions és bo però ens explica que l’hospital és molt deficitari perquè els malalts paguen unes taxes reduïdes i que es finança amb les aportacions de Medicus Mundi Extremadura. Pels que n’hem sentit tant a parlar i coneixem amics d’Agermanament que hi van treballar ja fa molts anys, ha estat molt emocionant i es fa difícil imaginar com deuria ser tot llavors. El metge, que hi va tres cops per setmana, ens ha fet la visita guiada a les instal·lacions. La mitjana de pacients ingressats és de vint i les patologies més freqüents són el paludisme, les infeccions gastro-intestinals, la SIDA i les afeccions respiratòries.

A l’església, dues noies del grup ens han ofert un petit concert sorpresa esplèndid que ens ha servit de comiat.

Yaoundé és la capital administrativa del Camerun i es desplega enmig i damunt dels set turons que l’envolten. L’accés a la ciutat és més organitzat que a Douala, amb més carrers condicionats i menys motos però el trànsit continua essent igual de caòtic amb embussos permanents i molta pol•lució. Per creuar la ciutat ens hi hem estat una hora i mitja. Al centre hi ha la gran plaça rodona amb les seus dels ministeris, altres edificis oficials, bancs i hoteles. Ara hem pogut veure també els edificis acabats recentment del palau d’esports i de congressos fets amb acords amb el govern xinès. A la perifèria els carrers estan envaits pels petits comerciants amb paradetes variades i venedors ambulants que duen les mercaderies al cap. Un element nou del paisatge urbà són els petits cartells llampants de les companyies telefòniques que anuncien els punts de recàrrega per a mòbils. N’hi ha un cada tres passes. Els peatons van per allà on poden esquivant cotxes, motos i principalment taxis que aquí n’hi ha molts! Són el transport públic més utilitzat i la gent els comparteix quan fan trajectes en la mateixa direcció. Habitualment el clima no és tan calurós com a Douala , la ciutat està coBerta per boirina i aquest vespre hem tingut fresca!

Ja estem instal·lats a Bot-Makak, entre les dependències de la parròquia i el foyer. Hem vist un canvi molt important en l’estat de l’edifici del foyer i als quatre privilegiats que els hi ha tocat estar-s’hi gaudeixen d’una habitació confortable amb bany.

Hem pogut veure el cotxe de que disposa la parròquia a través de l’agermanament amb la parròquia de la Bonanova des de ja fa uns anys i hem anat a la missa de diumenge, amb molts vestits de festa i hem gaudit escoltant els cants amb música de balafó i djembé.

Una part del grup s’ha quedat a Bot-Makak per organitzar la feina dels propers dies. S’han entrevistat amb els responsables d’algunes de les GIC i han visitat els dos pous que s’estan finançant als afores del poble. La resta hem fet una incursió d’un dia a Yaoundé per comprar vitualles i fer la connexió a Internet.

És el dia de l’assemblea general. L’hem fet al centre parroquial i hi han assistit 91 persones. Hi ha hagut parlaments de les autoritats, del delegat de la unió de GICS, la representant d’ASAFRO, el representant d’Agermanament i l’Ariadna, una de les joves del nostre grup que ha parlat agraint la col·laboració de tothom. S’han comunicat els primers resultats : s’han visitat 112 plantacions i s’han comptat 10 493 palmeres. Després hi ha hagut un menjar de festa, seguint les normes del protocol camerunès. Hi ha una taula llarga amb totes les viandes i com en un self-service i en l’ordre oportú: convidats, delegats de GIC, autoritats locals i planteurs (en primer lloc han dit el nom dels que han fet retorn de crèdit a la GIC), tothom es serveix i s’asseu per menjar.

Abans de l’assemblea general vam fer la visita a la maternal de Logbikoy, un dels projectes en els que participa Agermanament. Com que estem en vacances, l’escola està buida, però hem pogut veure les esplèndides instal·lacions en molt bon estat de manteniment, els tancaments que s’hi han fet i part del material que utilitzen. El Sr Bogmis ens ha recordat tot el funcionament amb les persones que hi treballen, que inclou dues mestres, cuinera, neteja i revisió sanitària periòdica.

Després d’un comiat emotiu hem refet el trajecte d’anada, tornant cap a Bot-Makak. Resultat: 3 hores per fer 50 km amb cames adormides i cul quadrat.

Al matí hem continuat la visita a les plantacions; ens tocava la zona de Logbikoy. Mentrestant, dos de nosaltres han anat amb la presidenta d’una GIC (grup d’iniciativa comuna) de dones d’agricultura, a visitar la seva plantació. Han omplert un qüestionari i a la tarda han vingut les presidentes de totes les GIC per fer una reunió on s’ha fet la fitxa de cadascuna de les GIC i han parlat també dels problemes generals. També se’ls ha demanant que omplin el qüestionari obert de punts forts, febles i aspectes a millorar del funcionament de les GIC. Cadascuna té un nom d’allò més curiós (Harmonia, dones emprenedores…). En acabar hi ha hagut la reunió amb els encarregats de les premses d’oli i el cap la unió, principalment per valorar el tema del retorn del crèdit a ASAFRO. Finalment al vespre ens hem reunit una estona per preparar l’assemblea de demà i les dones de les GIC han estat fins ben tard a la cuina de darrera de la casa començant els preparatius del menjar de demà, amb un bon foc al terra i pelant cacauets.

Matí de plantacions.

A la tarda hem anat a visitar Ngog- Lituba , la muntanya sagrada dels bassà, els camerunesos de la regió on ens trobem. Hi ha la llegenda que tots els seus ancestres van sortir d’una balma que té aquesta muntanya de roca negra. De camí hem pogut veure el canvi brusc de vegetació, passant de la selva a la sabana, més plana i amb menys vegetació. Les vistes des del cim són imponents, amb una visió panonàmica de la zona que convida a la reflexió. També hem aprofitat per trucar pel mobil ja que és un dels únics punts des d’on hi ha cobertura.

Matí de plantacions. Aquestes visites, amb petites incursions a la selva quan les plantacions són allunyades del camí, ens permeten aprendre moltes coses que ens són totalment desconegudes i la gent que ens acompanya , generalment té també molta curiositat per saber coses nostres. Hem après sobre els fruits de la cola, el bitacolà, el cacao, les prunes (o bitoro com li diuen en bassà), l’escorça de l’arbre que fan servir en infusió per guarir el paludisme…i moltes coses més! Les estades a les cases per a fer les enquestes són també una estona que ens permet entreveure una petita part de la seva realitat. Per poc que tinguin, a cops ens ofereixen vi de palma, cacauets o cola.

Ens retrobem al bar del carrefour de Nyanon. Les cruïlles de carretera sempre són punts reunió, amb bars i activitat comercial de tota mena. Descansem prenent una beguda amb la gent que ens ha acompanyat a les plantacions i coneixem el primer bebé albí africà, el petit de la mestressa del bar.

Tarda de futbol pels joves que accepten el repte de jugar un partit. La part central del camp és com una petita platja de sorra, té una mica d’herba pel voltant i els límits ningú sap del cert on acaben. N’hi ha que juguen amb xancletes, descalços o bambes. Hem de dir que malgrat que la diferencia en la forma física i resistència és considerable, tots van poder acabar el partit amb dignitat.