Matí de feina al sector de Ntouleng. Una de les parelles ha fet la visita més curiosa del dia: han visitat la plantació i la casa d’un xef tradicionel. Es tracta d’autèntics reis d’antigues tribus, als quals la gent s’hi adreça dient-los sa majesté. En acabar la jornada ens ha rebut a tots a la sala de casa seva, presidida pel tron amb els bastons de comandament i collarets. Per acabar-ho d’arrodonir ha aparegut vestit de militar i s’ha assegut al tron. És polígam, té set dones i molts fills.

Avui hem acabat fent l’aperitiu i dinant dues vegades perquè al poble de Mbonga els planteurs ens han preparat peix, porc espí, nyam, macabó i plàtan fregit i, en arribar al foyer, també teníem el dinar a taula.

A la tarda hem anat a visitar un dels tres darrers pous que ha fet Agermanament i que ha entrat en funcionament fa unes hores. Estava ple de nens anant a buscar aigua i de seguida s’hi ha presentat gent de la barriada. Hem fet les fotos pertinents i hem anat a casa d’un d’ells on hem estat xerrant i prenent vi de palma.

Quedem per esmorzar a les 7 i aquí ho tenim fàcil perquè a un quart de set sentim les campanes de l’església que avisen per a la missa que hi ha a dos quarts. Matí de plantacions on hem prosseguit la feina de les palmeres cap al sector de Maloung.

A la tarda hem quedat amb en Michel, un dels artesans que treballa al taller del “foyer” on s’hi duu a terme el projecte “A mà - I woo”, que principalment consisteix en la formació i intercanvi amb els professors de les escoles per a potenciar l’ensenyament de les arts plàstiques. Entre les instal•lacions hi ha una àmplia sala de pintura ben moblada, que aquests dies utilitzem de menjador, el forn per coure les peces de ceràmica i el taller/sala del paper. En Michel ens ha fet una demostració de tot el procés d’elaboració del paper que comença amb el reciclatge del paper de l’escola, que amb aigua i cola el transforma en pasta de paper amb la qual es fan fulls després d’un procés que inclou el premsat. Ens ha mostrat molta il•lusió i interès per aquesta feina i d’altres que té oportunitat de fer al taller.

Després, un partit de futbol en tota regla amb l’equip oficial de Bot-Makak que ha despertat molta expectació. S’hi ha fet lliurament de dues equipacions cedides per l’empresa SEAT on hi treballa un dels nois. Un dels punts àlgids ha estat quan s’ha aturat el partit perquè ha fet aparició al camp una serp verinosa de mida considerable que han caçat i matat. El partit ha estat molt bé, amb cinc gols!

Avui hem tingut un dia força mogut. Com que estem en estació de pluges, ahir va ploure durant tot el dia i els camins estan molt enfangats. Com cada dia, hem sortit a fer la feina però avui amb dos cotxes diferents perquè les plantacions es trobaven allunyades. Tots dos cotxes han tingut dificultats per passar pel fangueig, conegut aquí com a bourbier, i molts grups han hagut d’acabar el trajecte a peu. N’hi ha que han hagut de canviar de ruta per arribar al seu destí i no han tornat fins les 7 de la tarda, quan la resta ja feia hores que havia dinat.

A la tarda, hem continuat treballant fent el buidat de les enquestes i ja comencem a tenir resultats, que podran ser comentats a l’assemblea general.

Reprenem la feina de visita de plantacions al sector Bot-Makak seguint la mateixa organització en sis parelles. Avui el territori és més pla i accessible, però ha estat plovisquejant tot el dia i hem quedat ben mullats.

Un dels grups ha pogut visitar un dels tres pous nous que ha fet Agermanament amb la bomba acabada de posar i a punt de ser estrenat.

Per dinar hem tingut serp que ens ha cuinat la Cristine i ens ha explicat que menjar-la augmenta la fertilitat. Hi ha qui ha dit que és com menjar pollastre amb espines.

A la tarda hi ha hagut la reunió amb el president de l’associació de mares i pares de l’escola Saint Thomas d’Aquin que està agermanada amb l’escola Pau Vila d’Esparraguera. Hi haurà una propera trobada diumenge.

A la nit hem baixat al poble, on des de fa dies hi ha unes festes dels caps tradicionals o mbogbog de la zona, amb danses i música que ens ha sorprès a tots. Ens han tret a ballar i hem hagut de fer el pertinent donatiu, com és tradició aquí, posant un bitllet al cap del ballarí.

Ens reagrupem al Carrefour de Boumnyebel per anar fins a Ngovayang on hem quedat de visitar al hermano Pablo, amic d’Agermanament, per portar-li algunes coses i veure les instal·lacions de l’hospital i l’internat-escola per a les nenes pigmees que hi ha. Ens sorprèn el bon estat del camí (i ens diuen que està tan ben arreglat fins a Bipindi, camí de Kribi). L’hermano Pablo, que porta ja molts anys a l’Àfrica, és tot un personatge que ens rep amb la seva amabilitat de sempre i ens explica històries de les terribles experiències que va viure al Congo amb els conflictes i les massacres entre hutus i tutsis.

L’edifici és de fa 100 anys. El manteniment de les instal·lacions és bo però ens explica que l’hospital és molt deficitari perquè els malalts paguen unes taxes reduïdes i que es finança amb les aportacions de Medicus Mundi Extremadura. Pels que n’hem sentit tant a parlar i coneixem amics d’Agermanament que hi van treballar ja fa molts anys, ha estat molt emocionant i es fa difícil imaginar com deuria ser tot llavors. El metge, que hi va tres cops per setmana, ens ha fet la visita guiada a les instal·lacions. La mitjana de pacients ingressats és de vint i les patologies més freqüents són el paludisme, les infeccions gastro-intestinals, la SIDA i les afeccions respiratòries.

A l’església, dues noies del grup ens han ofert un petit concert sorpresa esplèndid que ens ha servit de comiat.

Yaoundé és la capital administrativa del Camerun i es desplega enmig i damunt dels set turons que l’envolten. L’accés a la ciutat és més organitzat que a Douala, amb més carrers condicionats i menys motos però el trànsit continua essent igual de caòtic amb embussos permanents i molta pol•lució. Per creuar la ciutat ens hi hem estat una hora i mitja. Al centre hi ha la gran plaça rodona amb les seus dels ministeris, altres edificis oficials, bancs i hoteles. Ara hem pogut veure també els edificis acabats recentment del palau d’esports i de congressos fets amb acords amb el govern xinès. A la perifèria els carrers estan envaits pels petits comerciants amb paradetes variades i venedors ambulants que duen les mercaderies al cap. Un element nou del paisatge urbà són els petits cartells llampants de les companyies telefòniques que anuncien els punts de recàrrega per a mòbils. N’hi ha un cada tres passes. Els peatons van per allà on poden esquivant cotxes, motos i principalment taxis que aquí n’hi ha molts! Són el transport públic més utilitzat i la gent els comparteix quan fan trajectes en la mateixa direcció. Habitualment el clima no és tan calurós com a Douala , la ciutat està coBerta per boirina i aquest vespre hem tingut fresca!

Ja estem instal·lats a Bot-Makak, entre les dependències de la parròquia i el foyer. Hem vist un canvi molt important en l’estat de l’edifici del foyer i als quatre privilegiats que els hi ha tocat estar-s’hi gaudeixen d’una habitació confortable amb bany.

Hem pogut veure el cotxe de que disposa la parròquia a través de l’agermanament amb la parròquia de la Bonanova des de ja fa uns anys i hem anat a la missa de diumenge, amb molts vestits de festa i hem gaudit escoltant els cants amb música de balafó i djembé.

Una part del grup s’ha quedat a Bot-Makak per organitzar la feina dels propers dies. S’han entrevistat amb els responsables d’algunes de les GIC i han visitat els dos pous que s’estan finançant als afores del poble. La resta hem fet una incursió d’un dia a Yaoundé per comprar vitualles i fer la connexió a Internet.