dimarts, 26 de juliol de 2011


Ens reagrupem al Carrefour de Boumnyebel per anar fins a Ngovayang on hem quedat de visitar al hermano Pablo, amic d’Agermanament, per portar-li algunes coses i veure les instal·lacions de l’hospital i l’internat-escola per a les nenes pigmees que hi ha. Ens sorprèn el bon estat del camí (i ens diuen que està tan ben arreglat fins a Bipindi, camí de Kribi). L’hermano Pablo, que porta ja molts anys a l’Àfrica, és tot un personatge que ens rep amb la seva amabilitat de sempre i ens explica històries de les terribles experiències que va viure al Congo amb els conflictes i les massacres entre hutus i tutsis.

L’edifici és de fa 100 anys. El manteniment de les instal·lacions és bo però ens explica que l’hospital és molt deficitari perquè els malalts paguen unes taxes reduïdes i que es finança amb les aportacions de Medicus Mundi Extremadura. Pels que n’hem sentit tant a parlar i coneixem amics d’Agermanament que hi van treballar ja fa molts anys, ha estat molt emocionant i es fa difícil imaginar com deuria ser tot llavors. El metge, que hi va tres cops per setmana, ens ha fet la visita guiada a les instal·lacions. La mitjana de pacients ingressats és de vint i les patologies més freqüents són el paludisme, les infeccions gastro-intestinals, la SIDA i les afeccions respiratòries.

A l’església, dues noies del grup ens han ofert un petit concert sorpresa esplèndid que ens ha servit de comiat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriviu el vostre comentari al REQUADRE
A "Comenta com a" cliqueu la FLETXA i TRIEU UN PERFIL:
- si teniu un mail de Google: COMPTE DE GOOGLE
(haureu d'entrar al vostre mail)
- si no en teniu: ANÒNIM
(us podeu identificar al missatge)
Per publicar-lo cliqueu COMENTARI DE L'ENTRADA