dilluns, 22 d’agost del 2011

RESULTATS DE LES ENQUESTES A LES FAMILIES AMB PLANTACIONS:
L'ACCÉS A L'AIGUA POTABLE

No hi ha cap família que disposi d'aigua corrent. L'aigua que s'utilitza per cuinar s'extreu de pous amb bomba (42%), directament del riu (40%) o de pous sense bomba (18%).

Un dels tres pous d'Agermanament a Bot-Makak que han entrat en funcionament aquest estiu.

Pou sense bomba a Nyanon.

En general cal anar a buscar aigua dues vegades al dia i el temps que cal caminar està representat en aquest gràfic:
Els encarregats de fer aquest feina són sempre els nens i les nenes:

Pou a Boumnyebel




diumenge, 21 d’agost del 2011

Visualitzacions del blog per països

AQUESTA ENTRADA HA ESTAT ACTUALITZADA EL DIA 23 D'AGOST DE 2011



dissabte, 20 d’agost del 2011

RESULTATS DE LES ENQUESTES A LES FAMILIES AMB PLANTACIONS: "LAVABOS"
El 19% de les cases dels planteurs no disposen de lavabos i la majoria (61%) tenen latrina. De les cases amb WC, el 9% no tenen fossa sèptica i l'11% sí. No n'hi ha cap connectat a algun tipus de clavegueram. 
Latrina a l'exterior d'una casa


divendres, 19 d’agost del 2011

Aquí teniu una mostra d'alguns dels plats que hem menjat i un enllaç amb la recepta:
Ndole (recepta)

Miondo

Plantain

Poisson brassé

Bitoro
Piment (recepta)


dijous, 18 d’agost del 2011

RESULTATS DE LES ENQUESTES A LES FAMILIES AMB PLANTACIONS: LA SANITAT
A la zona de Bot-Makak els planteurs tenen el centre mèdic més proper a una distancia mitjana de 4 km. 
Llit d'hospital

dimecres, 17 d’agost del 2011

RESULTATS DE LES ENQUESTES A LES FAMILIES AMB PLANTACIONS: TRANSPORT


De 71 entrevistes fetes a les families de la zona de Bot-Makak només una tenia cotxe i 10 disposaven de moto.

dimarts, 16 d’agost del 2011

RESULTATS DE LES ENQUESTES A LES FAMILIES AMB PLANTACIONS: L'ELECTRICITAT
Només disposen d'electricitat la meitat de les families visitades.




dilluns, 15 d’agost del 2011

A la zona de Bot-Makak hem entrevistat 68 planteurs. Pel que fa als materials de construcció de les seves cases tenim els següents resultats:
  • Terra: cimentat (55%), terra (43%), rajoles (2%)
  • Parets: fang (55%), maons (41%), fusta (4%)
  • Teulada: xapa (99%), maons (1%)
Terra de ciment, parets de fang i teulada de xapa
Construcció d'una casa de fang i canyes
Fabricació de maons


diumenge, 14 d’agost del 2011

Una de les feines fetes durant el Camp de treball ha estat la localització amb GPS de les plantacions de palmeres, els projectes d'Agermanament visitats: escoles, hospitals, pous... i altres referècnies -ponts, encreuaments de carreteres i camins...- per tal de millorar els mapes de que disposem. Ara ho anem introduint al Google Maps. Aquí en teniu una petita mostra:


dissabte, 13 d’agost del 2011

BALANÇ DEL CAMP DE TREBALL: ENQUESTES

Entre els aspectes més valorats pels planteurs hi ha poder tenir producció d'oli pròpia:

Els raïms

Els grans

L'oli de palma

Entre els aspectes a millorar demanen disposar de més premses d'oli, més carretons per al transport dels raïms i més grillage i de millor qualitat per evitar que els eriçons es mengin les plantes

Una premsa d'oli manual
El grillage posat al voltant d'una planta

divendres, 12 d’agost del 2011

Ens hem desplaçat...

...amb furgoneta...
...amb 4 x 4...
...amb pick-up...
...amb moto...
...caminant...

dijous, 11 d’agost del 2011

UNA RECEPTA: BECHAMEL AU POULET

Ingredients per a 4 persones
Pollastre……… 1
All………………… 6 grans d’all
Ceba…………….1
Api………………1
Porro…………..1
Pebre blanc… 1 cullerada de cafè
Mantega…. 2 cullerades de sopa
Farina……. 3 cullerades de sopa
Sal
Oli
Llet………. 1L

Procediment:
Fer coure el pollastre dins d’una cassola amb all, ceba, api, porro, pebre blanc i sal durant 10 minuts a foc viu sense aigua ni oli.
Treure el pollastre i fregir-lo en un altre recipient.
En un cassola posar la mantega i deixar-la fondre, afegir la farina i remenar de 5 a 10 minuts i anar incorporant la llet a la barreja.
Remenar bé per eliminar els grumolls (si queda massa espès afegir-hi aigua o vi).
Barrejar la beixamel amb el suc amb el que hem cuit el pollastre i deixar-lo coure de 5 a 10 minuts.
Finalment afegir el pollastre i deixar-lo 10 minuts més.
Com a acompanyament podem servir-lo amb arròs blanc i vi blanc.

dimecres, 10 d’agost del 2011

TORNEM A SORTIR EN DIRECTE A RAC1 !!!!!

AVUI, DIMECRES 10 D'AGOST A LES 17 HORES.
No us ho perdeu!
(si cliqueu a l'etiqueta RÀDIO que trobareu a l'esquerra del blog podeu recuperar el missatge de la setmana passada amb l'enllaç a l'entrevista)

dimarts, 9 d’agost del 2011

BALANÇ DEL CAMP DE TREBALL: ENQUESTES

La segona part de l’enquesta que fèiem a cada planteur era per conèixer la composició de la família, el nivell d’estudis, les característiques de l’habitatge, el dispensari mèdic més proper i la disponibilitat d’electricitat i aigua.
Actualment encara no hem realitzat el buidat complet d’aquesta part de les enquestes, però us en mostrem unes imatges:

BALANÇ DEL CAMP DE TREBALL. PLANTACIONS

Hem visitat 3 Unions de GICs (Grup d’Iniciativa Comuna).
Cada Unió consta de varies GIC:
  • A Nyanon 6: Nyanon I, Nyanon II, LogBikoy, Panyo, Mbay i Si Enouth.
  • A BotMakak també 6: Maloung, Mangabi, NgogNba, Ntouleng, BotMakak Est i BotMakak Centre.
  • A Boumndjack 3: NguiLibobi, Boumdjack i NwiPougue.
Hem comptat 20.286 palmeres: 10.465 a Nyanon, 5.123 a BotMakak i 4.698 a Boumndjack.
Hem anat a veure 219 plantacions: 108 a Nyanon, 73 a BotMakak i 38 a Boumdjack.
Un 41% de les plantacions estava al costat del camí, en un 38% calia caminar menys de 10 minuts i en un 21% es caminava més de 10 minuts (en alguns casos més de mitja hora).
Un 75% de les plantacions estava ben cuidada o calia desbrossar una mica, un 22 % estava mal desbrossada i un 3% de les plantacions estaven abandonades.
Treballant en equip

Recompte de palmeres marcant amb papers
Plantació ben desbrossada

Plantació sense desbrossar

A BotMakak, passant les dades a l'ordinador


Estem a l'aeroport de París on tenim vuit hores d'espera. Alguns estem actualitzant el blog i els altres han fet una escapada a la ciutat. Tenim previst arribar a Barcelona a dos quarts de sis.

dilluns, 8 d’agost del 2011

Després de 23 nits al Camerun ha estat el primer cop que hem pogut disposar d’una dutxa i una aixeta amb aigua corrent a l’hotel on ens allotgem.  Així que hem començat l’última jornada amb forces renovades, anant a visitar el projecte del taller tèxtil d’en Richard, “SONGALA COULEURS DU CAMEROUN”, on s’hi confeccionen peces de roba fetes amb teles africanes de primera qualitat. Hi hem anant tot fent una passejada des de l’hotel ja que es troba en un cartier de Douala, enmig d’un entramat de carrerons sense asfaltar i plens de sotracs, on és difícil l’accés amb vehicle.  Ens ha tornat a cridar l’atenció el problema que hi ha amb la recollida d’escombraries, que es veuen per tot arreu.
L’edifici del taller està ben acabat i equipat però el problema principal actualment està en la venda i distribució de les peces. Enllaçant amb això, els joves del grup s’han compromès a crear una pàgina web per a fer-ne difusió. Hem passat un matí entretingut fent material audiovisual amb vídeos, fotografies i passis de models emprovant-nos les seves peces de roba.

Per altra banda, s’estan fent gestions per a intentar inserir laboralment al taller, alumnes que acabin els estudis a l’escola de sords IMSHA d’Eseka, ja que allà aprenen a confeccionar roba.
Anem cap a l’aeroport.  Uns quants marxem però en Jaume i l’Antoni es queden i al mateix temps que ens acomiaden, arriba en Joan.  Ells tres prosseguiran amb altres feines, centrades principalment en ASAFRO i la visita d’altres projectes.

diumenge, 7 d’agost del 2011

Matí de platja i de feina d’ordinador per anar fent el balanç del camp de treball.

Al migdia hem emprès el camí de tornada cap a Douala.  Ens hi hem instal·lat per passar la nostra última nit i hem anat cap a casa del Charles Kooh (president d’ASAFRO) i la seva dona Esther, que ens han ofert un sopar de comiat. També hi havia el Richard Mouangue (del projecte del taller tèxtil) amb la seva dona i el senyor Bayiha (coordinador d’ASAFRO).

La vetllada també ha comptat amb un petit concert de les nostres cantants oficials i tots junts hem entonat la cançó tradicional de salutació i agraïment en llengua bassà que hem après aquests dies.
MALOM MALAM MAYE MALAM MAKE MALAM MEYEGA BE NIMASE.