Casualment la nit abans, vam conèixer en Paulin, un camerunès d’un poble del costat de Kribi, amb la seva dona catalana i el petit, que viuen a Gràcia i han vingut de vacances. Tots vam estar molt contents i vam  compartir taula i beguda. Com passa habitualment, hem descobert que el món és petit i que és parent de l’Inongo, amic d’Agermanament des de fa anys. En Paulin ens ha facilitat l’organització del dia d’avui i amb un amic seu hem remuntat el riu Lobe en piragua, hem fet un passeig per les cascades que hi ha a la seva desembocadura al mar i després hem pogut menjar les típiques crevettes, una mena de gambes que es crien al llarg del riu.

A la tarda hem anat a visitar l’edifici en construcció on hi ha el projecte de fer “la casa de la cultura i el saber” una biblioteca/casa de cultura, cofinançat per Agermanament.  Ens ha acompanyat una familiar de l’Inongo. Hem vist com les obres han progressat respecte l’any anterior i també hem gaudit de l’esplèndida platja que hi ha al costat. Hem acabat la visita anant a saludar la seva mare, una entranyable dona nonagenària que fins i tot ens ha cantat una cançó.

L’Angel, el nostre company de Madrid, ha marxat avui.  Ell s’havia incorporat uns dies abans al viatge per fer gestions amb la delegació de la Unió Europea a Yaoundé amb la perspectiva de poder participar en els projectes que duen a terme a Camerun.  Van ser molt receptius a tot el que els va explicar i el balanç de la reunió ha estat molt positiu.  L’Angel també es va reunir amb la organització “Zerca y lejos” per fer intercanvis i que col·laborin en possibles projectes sanitaris nostres, ja que és la seva especialitat i que Agermanament els orienti en temes agrícoles.

La resta del grup hem arribat a Kribi, un poble costaner de pescadors on s’hi comença a desenvolupar el turisme.

Avui una part del grup s’ha dedicat a l’assemblea general de Bot-Makak on hi ha hagut una assistència molt important. Com a les altres dues s’han valorat els resultats obtinguts al camp de treball i també s’ha decidit renovar els càrrecs de delegat de la unió i de la seva junta, per la ta qual cosa, han convocat una assemblea extraordinària el dia 18 d’agost.

A Bot-Makak, també s’ha fet el lliurament al president de l’AMPA de l’escola Saint Thomas d’una samarreta per a cada alumne, estampada amb dibuixos dels nens de les dues escoles. Aquestes samarretes són donatiu de l’AMPA de l’escola Pau Vila d’Esparraguerra.  Els nens d’aquesta escola ja van poder tenir la seva samarreta  a la festa de final de curs.

L’altra part del grup hem visitat l’escola de sords IMSHA a Eseka, projecte coordinat per la Natàlia Lagunas i que ja funciona des de fa molt temps. Malgrat que hi ha molt pocs alumnes a l’escola perquè la gran majoria dels nens estan  de vacances,  ha estat una visita impactant.  Els nens  ens han  lliurat tot el seu afecte i energia i hem fet la visita a les instal·lacions on hem pogut veure la nova cuina, els dormitoris, les aules i el taller de costura. En aquest taller aprenen a cosir els alumnes més grans per així poder tenir una sortida laboral quan marxin de l’escola. Hem recollit  dues  comandes fetes des de Barcelona: unes bates d’escola i un assortit de roba de casa per a poder vendre a les fires d’entitats en les que sovint participa Agermanament, la propera a Matadepera a finals d’agost.

Al vespre ens hem retrobat després d’aquest intens dia de feina i hem gaudit d’uns fideus amb verduretes i unes braves preparades pel cuiner del nostre grup.

Aquest matí hi ha hagut l’assemblea de les GICS de Boumndjack. S’ha tornat a fer molt èmfasi en el retorn del deute que els planteurs han de reemborsar. El 60% d’aquest retorn va destinat a refinançar les necessitats de la pròpia GIC (Grup d’Interès Comunitari) i el 40% restant el gestiona ASAFRO per continuar desenvolupant projectes a altres zones. A partir del l’informe fet per la Carme Altayó, de l’empresa Tecum, dins el programa finançat per la Generalitat de Catalunya, s’ha fet especial incidència en potenciar la formació a tots els nivells: des dels propis planteurs fins als caps de cada unió.

Prèviament a l’assemblea, hi ha hagut una reunió amb la GIC de dones, que és molt activa. Cap a quarts de dues, hem fet un dinar amb els plats tradicionals de la zona, ben coneguts per nosaltres a hores d’ara. Amb l’estómac ple i al so del tam-tam hem tornat cap a Boumnyebel, on passarem les dues properes nits i ens hem retrobat tot el grup.

AVUI, DIMECRES 3 D'AGOST A LES 17 HORES ENS FARAN UNA ENTREVISTA PER UN PROGRAMA DE RAC 1.
No us ho perdeu!


Per escoltar-la en diferit:
1- Entreu a la web: http://rac1.org/a-la-carta/
2- Localitzeu els programes del dia 3 d'agost:

3- Busqueu el minut 27:09

Avui ha estat l’últim dia que hem visitat plantacions i, al llarg del matí, ha estat plovent i hem acabat xops. Malgrat tot, hem fet molta feina i hem pogut veure gairebé totes les plantacions que teníem previstes.

A la tarda, com de costum a tots els pobles on hem estat, hi ha hagut un partit de futbol on, per fi, l’equip on hi havia els bakana, altrament coneguts com a “blancs”, ha aconseguit la victòria. Després de la suada, tots junts hem baixat a la riera que passa prop del poble per refrescar-nos.

La nit ha tornat a ser intensa, amb música de tam-tam i danses durant hores. La cuina tampoc ha parat preparant el menjar per l’assemblea de demà.

Ens hem tornat a separar en dos grups. Un grup reduït s’ha traslladat a la casa de Boumnyebel per poder treballar amb connexió a Internet i fer l’estadística a partir de les enquestes realitzades als planteurs. L’altre grup ha anat cap a Boumndjack per continuar la feina a les plantacions.

Boumndjack és un dels pobles on es va iniciar el projecte de les palmeres. És a dir, hi ha palmeres plantades l’any 2000 i que actualment ja són grans i estan en plena producció. Ha estat molt satisfactori veure com, gràcies a aquestes plantacions, les condicions de vida dels planteurs han millorat. Com ha explicat el director d’operacions d’ASAFRO, el cultiu de les palmeres, a diferència del cacau, permet als pagesos disposar d’una font d’ingressos constant durant tots els mesos de l’any.

L’estada a Boumndjack ha estat diferent: els planteurs ens han acollit a casa seva per a poder-hi passar les dues nits previstes. D’aquesta manera, hem pogut conviure amb ells i experimentar de primera mà el dia a dia de la vida al camp. En aquest poble no hi arriba l’electricitat i, com que es fa fosc molt d’hora, la gent utilitza làmpades de petroli. Més tard, a la casa del chef traditionel, han engegat un grup electrògen. Després de sopar, i mentre hi havia electricitat, ha sonat música disco i hem gaudit de les coreografies dels nens de la casa, però quan s’ha acabat el combustible, la festa ha continuat al so del tam-tam (i també a toc de xiulet) amb balls tradicionals als quals hem participat.

Avui ha estat un dia diferent. Hem estat per casa (la nostra casa aquests dies), fem torns per l’ordinador per passar enquestes, fotos, escriure... i el més difícil: intentar la connexió a Internet. A la tarda, els nois han anat pel poble amb un GPS per apuntar les coordenades dels diferents punts d’interès: els projectes d’Agermanament (pous, foyer, maternal...), l’institut, l’hospital, l’ajuntament, etc.